SER MARE

Jo era una mare fantàstica abans de tenir fillxs. Em considerava una experta a l’hora d’analitzar perquè hi havia problemes a les altres famílies, i després van néixer els meus fillxs. Uns éssers petitons que m’imitaven (i encara ho fan a vegades) i em seguien a tot arreu.

 

Photo by Vishnu Nishad on Unsplash

Els pares, encara que no vulguem o no en siguem conscients, som el model dels nostres fillxs. Durant la primera part de la infància no podem evitar afectar-los ja que ho fem amb la nostra sola presència perquè no podem evitar comunicar. Ellxs capten tots els sentiments, pensaments i preocupacions que passen al nostre món interior de manera que se les fan pròpies i ens les van reflectint constantment.

 

Observen instintivament les decisions que prenem, les llibertats i els plaers que ens permetem, les capacitats que desenvolupem, les aptituds i actituds que ignorem i les normes que seguim. Fan de testimoni de la nostra felicitat o tristesa, tensió nerviosa o serenitat, alegria de viure o angoixa i, a més, experimenten totes aquestes emocions com si les rebessin a través d’un cable subterrani. Són el nostre mirall involuntari, perceben el nostre món intern i amb les seves conductes, ens mostren la incongruència entre el que fem, el que pensem, el que diem i el que sentim.

 

Ser mare o pare és un dels actes de coratge més gran que algú pot arribar a tenir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *