LA TORNADA A L’ESCOLA

Ara que fa uns dies que ja han tornat a l’escola, em paro, respiro i penso. Recordo que, quinze dies enrere, la meva filla em va dir “quines ganes que tens que anem a l’escola, eh?”

En tenia, en tinc, de ganes?

Photo by Aaron Burden on Unsplash

Mentre penso m’adono de les coses que han canviat al llarg d’aquests anys d’inici de curs. I penso en com explicava en Carles Capdevila les diferències entre els seus fillxs, els que eren adolescents i els que no.

 

 

 

Quan els meus fillxs eren petits volien que els acompanyés a l’escola, sobretot el primer dia; ara que són adolescents, no.

Els encantava trobar-me a la porta de l’escola a la una i a les cinc, ara no!

Em demanaven que jugués amb ellxs, ara menys.

Volien veure qualsevol pel·lícula de dibuixos asseguts junts al sofà, ara no.

Fer els àpats junts era una festa, ara la festa és que els deixem menjar solxs.

A vegades sento una mena de nostàlgia, trobo a faltar aquelles passejades amb la bici per anar una estona al parc o bé per continuar fins a les taules de fusta que hi ha abans d’arribar a la via del tren. Aquells berenars de llet amb xocolata dins del termos, l’aventura  d’abocar la llet al got sense haver de treure’n el tap!

A vegades, en canvi, sento una mena de descans quan els veig autònomxs i independents. Quan compartim converses i moments de bogeria de riure.

Ser mare deu ser això, un vaivé de sentiments oposats, d’adaptació als canvis i als nous rols que m’esperen. Un vaivé de trobades i distàncies, de diàleg i de discussió. Un vaivé de vida.

2 respostes a «LA TORNADA A L’ESCOLA»

  1. Magda, m’ha encantat això de les distàncies i les trobades, del diàleg i les discussions! Ben real en qualsevol tipus de comunicació humana! Fins i tot amb un mateix. ..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *