VULL QUE EL MEU FILLX SIGUI FELIÇ

Estic convençuda que si us demano què voleu per als vostres fillxs em direu un rotund QUE SIGUIN FELIÇOS! Sí, i que pateixin el mínim possible, que no passin per les situacions doloroses que hem patit nosaltres . Sobretot, que a ellxs no els passi això!

Photo by Ekaterina Kartushina on Unsplash

És natural que les mares i els pares evitem sentiments dolorosos i tristos. És molt dur per a nosaltres sentir com els nostres fillxs expressen ressentiment, ràbia, confusió o desànim. No podem suportar veure’ls patir (recordeu, volem per sobre de tot QUE SIGUIN FELIÇOS).

Així doncs, amb la millor de les nostres intencions neguem els seus sentiments i els imposem la nostra lògica d’adults, els volem ensenyar la manera “correcta” de sentir.

”no ploris, que no passa res”

”millor que us ho hagueu deixat, aquest noi no fa per tu, ja en trobaràs un altre”

”“no val la pena que t’hi amoïnis, és una ximpleria!”

 

Sovint també ens resulta més fàcil posar límits que no pas aplicar-los. A vegades ens sentim temptats a ser flexibles quan els fillxs desafien les normes, altre cop volem que SIGUIN FELIÇOS! Quan ens neguem a saltar-nos una norma pot ser que els nostres fillxs tinguin actituds que ens facin sentir culpables de dir NO.

Com que volem, per enèsima vegada, que SIGUIN FELIÇOS, ens agradaria concedir-los tooooots els seus desitjos. Per això ens torna a costar dir NO, i ens frustrem i ens enfadem quan ens demanen allò que no podem o no volem donar. Per això mateix, sovint acabem dient NO d’una manera severa o autoritària.

Com que volem que SIGUIN FELIÇOS probablement comprarem més joguines o regals dels que creiem necessaris, o els deixarem fer o menjar coses que creiem que en excés no són bones per la seva salut, o els permetrem actituds que no ens agraden i ens fan sentir incòmodes…

 

Però resulta que si volem que SIGUIN FELIÇOS és útil que els escoltem de veritat, que entenguem què senten de veritat  i que els mirem de veritat .

Que pensem en el fet que és realment difícil complir moltes normes, de manera que a vegades és útil prioritzar què és realment important per a nosaltres i intentar posar-ne tan poques com sigui possible.

I que podem aprendre a dir NO de manera més útil, concedint en la fantasia allò que no podem concedir en la realitat. I és que als nens els costa distingir entre una necessitat i un desig.

Parlem-ne?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *